Manel Molera és xef del Restaurant Torres Petit i la Fonda Torres, que regenta juntament amb el seu germà Xavier des de 1985. És la quarta generació d’un negoci familiar que va començar amb seus besavis ara fa 106 anys.
Molera destaca per la seva faceta solidària i la seva conscienciació ecològica. Ha participat i impulsat diverses activitats solidàries pensant sempre en ajudar els més necessitats i combinant aquestes iniciatives amb el que més li agrada, la gastronomia.
- Són molts anys darrere els fogons. De fet, juntament amb el teu germà Xavier, sou la quarta generació del restaurant centenari. Explica’ns els teus inicis.
La meva generació, juntament amb el meu germà Xavier, va començar l’any 1985 quan els meus pares van deixar de treballar al restaurant. El meu germà Xavier és el cap de sala dels restaurants i es dedica també a la gestió econòmica del negoci i jo estic remenant les olles.
- Sempre vas tenir clar que et dedicaries a la cuina i al negoci familiar?
Sí, sempre he pensat amb la cuina i m’ha agradat. De fet, sempre dic que vaig començar l’ofici amb nou anys, ja que des de ben petit voltava per la cuina. No m’agradava gaire estudiar i, aprofitant que els meus pares tenien un negoci familiar, vaig escollir ajudar-los i dedicar-me a aquest sector.
- Parla’ns dels restaurants, de La Fonda, del Torres Petit, de la gestió i les característiques actuals...
Portem dues bases de restaurant, la Fonda i el Torres Petit. La Fonda, que l’any 2010 va celebrar el seu centenari, és un restaurant de cuina catalana clàssica. Oferim un menú diari de dilluns a dissabte i una carta amb plats tradicionals de la nostra terra. Treballem molt. La feina puja i baixa, mai se sap, però estem molt contents.
El Torres Petit va néixer el 1986 i els inicis van anar molt bé. Al 2008, amb l’arribada de la crisi, el restaurant va patir molt i vam haver de fer molts canvis per no tancar i seguir endavant. Fa uns anys que fem un menú de tapes, una cuina catalana renovada i de qualitat, que funciona molt bé. Un menú molt divertit.
- A més de la teva tasca en els restaurants, volem destacar la teva faceta més solidària. Què et va portar a impulsar iniciatives solidàries?
El fet d’impulsar activitats solidàries comença perquè li he de donar les gràcies a la vida. Ho he passat molt malament amb la salut. Vaig patir càncer, me’n vaig sortir i, un cop passat tot, vaig decidir que havia de fer un canvi a la meva vida.
És per això que, durant quatre anys, vaig estar al vaixell de GreenPeace fent la travessia de Mallorca a Cabrera, una petita illa situada al sud de Mallorca, i formant part d’un grup de voluntaris que vetllen pel medi ambient. Ells s’encarregaven de netejar la zona de Cabrera i jo estava a la cuina del vaixell. Va ser una experiència molt divertida. Havia de cuinar per a tretze persones en una cuina molt petita, d’un metre per un metre, i cuinar menjar vegetarià. Feia el que podia. Una anècdota que sempre recordaré és que ells em donaven seixanta-cinc mil pessetes per comprar el menjar i jo els tornava trenta mil pessetes, ja que sempre estalviava i aprofitava els ingredients que teníem al vaixell.
Un cop acabada aquesta experiència se’m va obrir una altre porta. Vaig començar a col·laborar amb El Tupí, el menjador social de Vic. Una de les accions que vam fer va ser un conveni amb l’Escola Hostaleria d’Osona amb l’objectiu que els alumnes visitessin el centre i veiessin el seu dia a dia. A més, el menjar que cuinaven els alumnes a l’escola i sobrava es portava el menjador social. Aquesta acció, però, ja no es fa perquè l’escola no disposa de furgonetes habilitades per transportar menjar d’un lloc a l’altre.
A més, també vaig impulsar la iniciativa de crear un sopar solidari que s’ha etiquetat com la “vetllada de cuina solidària” i que enguany ha celebrat la quarta edició, el mes de juny, a l’Escola d’Hostaleria d’Osona. Els diners recaptats en aquesta activitat es destinen a parts iguals a tres projectes de centres i entitats sense ànim de lucre de la comarca d’Osona que destaquin per la seva naturalesa social i/o cultural i que es dirigeixin a persones o col·lectius en risc d’exclusió social.
- Creus que caldria més implicació del sector per ajudar els més desfavorits?
Jo penso que no. La gent és molt solidària. Amb les iniciatives solidàries que he organitzat sempre he tingut el suport de les cases comercials.
- Després de la vetllada de cuina solidària del mes de juny, penses ja en alguna altra activitat similar?
Sí, sempre tinc en ment petits projectes. M’agrada molt i de ganes no me’n falten. Tinc en ment activitats solidàries al poble, per l’Alzheimer....en fi, moltes iniciatives.
- Després de molts anys dedicat a la cuina i a la gastronomia, com veus l’evolució que ha patit i com definiries la gastronomia actualment?
La gastronomia d’avui en dia és molt divertida. Sóc un boig de la gastronomia. És una passada. Quan veig que fan esferificacions o cuinen amb nitrogen... al·lucino! M’agradaria aprendre-ho però no tinc temps.
- Quin creus que és el futur del sector gastronòmic?
Bastant bé. Quan era jovenet em deien que a l’any 2000 ens prendríem una pastilleta i ja hauríem menjat... de moment no ha sortit, i millor! El futur, ja vindrà.
I el meu futur? No ho sé, ara em toca anar a fer paella.
